Partir del negre sobre negre, amb la voluntat de portar a escena el joc que proposa Toni Catany en les seves fotografies. Allò que es veu i allò que s’amaga. El misteri, el ritual, l’engany, la visió alterada, i inclús, la tècnica màgica del black-art, connecten l’il·lusionisme amb l’obra del fotògraf.

Els jocs màgics-teatrals permetran plasmar el pas del temps, la construcció i la deconstrucció dels objectes i, fins i tot, invertir-ne el seu ordre natural.

Per tal d’evocar directament les seves imatges, es proposa una taula i un fons negre com a escenari. Treballar curosament els detalls i la llum, remarcant la pell dels objectes que apareixen en escena. Fotografiar el renou, però sobretot, el silenci. Generar quadres vius, explicant una història a través de la successió de totes les imatges.